És el clàssic “miserere” de David, després d'haver-se reunit amb Betsabé, després de provocar

intencionadament la mort del seu marit, posat en primera fila de combat. És una profunda pregària de

perdó, amb una impressionant exquisidesa de sentiments i riquesa d'imatges. El salm és bastant extens. En la reducció del text a 4 estrofes només s'exposen alguns trets més significatius: "esborreu les meves faltes"; "renteu-me i seré més blanc que la neu"; feu renéixer en mi un esperit ferm". Faltaria esmentar el goig pel perdó, els crits de festa per la salvació, "la proclamació de la vostra lloança". La resposta es troba en els darrers versets del salm: "cor contritum, et humiliatum, Deus, ne despicies". Aquest salm és emprat en moltíssims llocs de la pregària litúrgica. A la “Litúrgia de les Hores” es canta a les Laudes del divendres de la 4a setmana entre d'altres.