salm 84
1.161m
Que n'és d'amable el vostre temple
Himne en honor a Sió i al seu temple, que es devia cantar en les peregrinacions. Un pietós israelita
expressa amb exquisidesa tot el seu enyorament i amor per la casa del Senyor, lloc de la seva
presència i on es fa sentir més la seva bondat. "Tot jo sospiro i em deleixo pels atris de Senyor...",
"un dia als vostres atris val més que mil a fora." Amb refinat sentit poètic, el salmista ens diu: "fins
l'ocell hi troba casa, l'oreneta s ́hi fa un niu on posar-hi la fillada prop dels vostres altars". I
finalment afegeix: "El Senyor Déu aixopluga i protegeix, dóna la gràcia i la glòria...", "feliç l'home que
confia en Vos." En la Resurrecció de Crist, aquell sumptuós temple de Jerusalem esdevé el temple
vivent del seu Cos Ressuscitat: Ell és la pedra angular i nosaltres som pedres del temple de l'Esperit
Sant, com diu Sant Pau, que ens uneix amb vincles de fraternitat i d ́amor. Les catedrals d ́arreu del
món, el múltiples temples i santuaris, al llarg dels segles, i no cal dir els de casa nostra, són un
símbol de l'anhel de voler ser aplegats en la pregària al temple del Senyor, amb els lligams de
germanor que uneixen tots els pobles. És un salm per excel·lència de pelegrinatge, i també de vida
monàstica.
Josep Maria Vivancos

