El Cant del Magníficat és per excel·lència el cant de Maria, narrat per Lluc 1, 45-54. La litúrgia l'ha fet

seu com un càntic estàndard, potser el més representatiu pel seu contingut i expressió. Es canta

cada dia a les Vespres, i amb més solemnitat i amb encens a les Vespres dels diumenges. El més

significatiu d'aquest càntic és que el proclama la mateixa persona de Maria, que, després del diàleg

amb l’àngel, l'Àngelus, seria difícil tornar a sentir la seva veu al llarg de tot el Nou Testament; la seva

intervenció a les noces de Canà i la trobada de Jesús al temple en serien una excepció. Aquest càntic

és una resposta exultant al reconeixement com a Mare del Messies que li fa la seva cosina Elisabet,

agraciada en haver quedat prenyada en edat avançada. La narració del text de Maria no deixa de ser

original, per més que fa seves diverses expressions pròpies de l'Antic Testament. En aquest càntic

Maria expressa la grandesa de Déu per les meravelles que ha obrat en ella, "perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa", així com "exalta els humils i dispersa els homes de cor altiu". El motiu fonamental

de la seva lloança és el fet que el Senyor ha protegit Israel, complint les promeses que havia fet als

nostres pares, i "s'ha recordat del seu amor a Abraham, i a la seva descendència per sempre".