El Cant del Magníficat és per excel·lència el cant de Maria, narrat per Lluc 1, 45-54. La litúrgia l'ha fet

seu com un càntic estàndard, potser el més representatiu pel seu contingut i expressió. Es canta cada dia a les Vespres, i amb més solemnitat i amb encens a les Vespres dels diumenges. El més significatiu d'aquest càntic és que el proclama la mateixa persona de Maria, que, després del diàleg amb l’àngel, l'Àngelus, seria difícil tornar a sentir la seva veu al llarg de tot el Nou Testament; la seva intervenció a les noces de Canà i la trobada de Jesús al temple en serien una excepció. Aquest càntic és una resposta exultant al reconeixement com a Mare del Messies que li fa la seva cosina Elisabet, agraciada en haver quedat prenyada en edat avançada. La narració del text de Maria no deixa de ser original, per més que fa seves diverses expressions pròpies de l'Antic Testament. En aquest càntic Maria expressa la grandesa de Déu per les meravelles que ha obrat en ella, "perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa", així com "exalta els humils i dispersa els homes de cor altiu". El motiu fonamental de la seva lloança és el fet que el Senyor ha protegit Israel, complint les promeses que havia fet als nostres pares, i "s'ha recordat del seu amor a Abraham, i a la seva descendència per sempre".